Uno por ciento esquizofrenia...

Uno por ciento esquizofrenia, és el títol del documental-pel•lícula que varem veure dilluns a classe. Tots hem sentit a parlar de l’esquizofrènia, i és possible que molts de nosaltres coneguem algú que pateix aquesta malaltia. Però què en sabem d’ella? Què en podem dir?

Bojos, malalts del cap, són alguns dels mots amb els quals molta gent es refereix a un malalt d’esquizofrènia, però estimats amics meus, els que penseu això esteu molt equivocats. Són persones amb una malaltia mental, però no son ni bojos ni malalts del cap, de cap de les maneres!

Les paranoies, l’altra realitat, la dificultat de control de la pròpia voluntat, etc. tot això i més són obstacles per ells, són pors. Por a què els passa, por a la reacció dels altres.

Hauríem de valorar més la lluita d’aquestes persones cap a l’esquizofrènia. Això em recorda a una pel•lícula que vaig veure. Es deia Una mente maravillosa, i tracta la vida de John Nash, matemàtic que ha de fer els seus treballs de doctorat a Princeton. No assistex a les classes i viu per la única obsessió de trobar una idea genuïnament impressionant. Viu al marge del món social, viu intensament al món matemàtic, però aquest es troba afectat quan la seva ment el traeix i li fa veure un món que no existeix. Ell lluita per diferenciar les dues realitats, lluita per diferenciar els personatges reals i els imaginaris. No tan sols pateix ell tot això, també ho pateix la seva dona, amics, així podem veure que quan un pateix esquizofrènia afecta a tot al seu voltant, ja que és molt dur acceptar la malaltia mental d’algun estimat. Però encara que sigui dur, s’ha de fer costat.

Us animo a tots a mirar la pel•lícula si no la heu vist, a mi em va encantar. Us animo també a no tenir por de les coses que poden passar dins nostre, o dins de persones properes a nosaltres.


Aquí teniu el tràiler de Una mente maravillosa, per si algú de vosaltres en té curiositat…

Maslow, la piràmide de les necessitats, i els nens de l'estació de leningradsky

Maslow és un psicòleg humanista que calca les seves idees en la piràmide de les necessitats (les necessitats per Maslow, és tot allò que no es cobreix, que fa que la persona emmalalteixi o mori, és una necessitat). Però anem a on vull arribar.
La piràmide de les necessitats està composta per varis esglaons en els quals hi trobem; necessitats fisiològiques, necessitat de seguretat, l'estimació i la pertinencia, etc. Però tot això és teoria i més teoria, així que cadascú que investigui pel seu complte. Del que jo us vull parlar és del documental que hem mirat a classe Los niños de la estación leningradsky (us el recomano, de veritat, si teniu ocasió mireu-lo, es pot veure a través de youtube).
El documental, parla d'uns nens, petits, indefensos que vuiuen a Rússia. Però no viuen com qualsevol de nosaltres, no, viuen al carrer. Segur que us podeu arribar a imaginar una criatura visquent al carrer, però ara mira-ho a través de la piràmide de les necessitats de Maslow; aquests nens i nenes no tenen cap necessitat coberta!
Només es tenen els uns als altres, és potser l'única cosa que tenen.
Les mancances que pateixen aquests nens, els provoquen un caràcter descontrolat. Es fan grans més ràpid que qualsevol altre, perquè han de sobreviure sols, sense cap pare ni mare que els doni de menjar, que els compri roba, que els porti a l'escola... res d'això. Aquests nens es barallen al carrer per 4 barres de cola i 3 ampolles de vodka. L'única cosa que em podia preguntar mentre veia el documental és com les persones podem permetre això. Què fa un pare o una mare perquè el seu fill hagi de marxar del seu costat. El que fan ja ho sabem, però què els porta a fer aquestes coses? Algú té una raò lògica? Perquè jo per més que vulgui no puc. No en trobo cap. En fi, no sé si era ben be això el que volia arribar a explicar, però el mal humor que m'entra quan penso en les famílies d'aquestes criatures és superior a mi.
Espero que us mireu el documental! Segur que us agrada!

Els mecanismes de defensa d'Anna Freud!

Repressió, negació, projecció, racionalització, intel·lectualització, formació reactiva, regressió, desplaçament i sublimació. Interessants paraules, no? Però fins el dilluns no vaig saber que totes en conjunt tenien un gran significat; els mecanismes de defensa (d'Anna Freud, filla de Sigmund Freud).
Els mecanismes de defensa són dispositius interns que desenvolupa l'Ego per tal de manejar l'ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l'equilibri psíquic. Guau! Cada cop més interessant! Cada dia em sorprèn més del que som capaços de fer inconscientment, perquè, estic segura que tots nosaltres hem recorrit alguna vegada a un d'aquests nou mecanismes de defensa. Que sapigueu que el que digui que no, s'està enganyant una mica...
Ira, luxúria, gula, peresa, supèrbia, enveja i avaricia, els set pecats capitals. I estareu pensant, ara a què ve això? Donçs és la pràctica que hem realitzat a classe. Hem hagut d'agafar cadascun d'aquests estats i aplicar-los com a mecanisme de defensa, és a dir, a utilitzar de forma constructiva cadascun d'ells.
Així que m'en vaig a pensar una miqueta en tot això dels mecanismes de defensa, a veure què en puc aprendre. I sobretot, penseu-hi vosaltres a veure com utilitzeu per exemple, la peresa de forma constructiva... a mi em va ser difícil. Ànims i fins a un altra!!

Freud i la psicoanàlisi

Avui, a la part teòrica hem començat a parlar de la psicoanàlisi, i suposadament del Sr. Freud. No vull explicar què és la psicoanàlisi, com va, com funciona, etc. perquè encara no ho tinc molt clar, i encara us faria un embolic! Però si que vull parlar de la classe d’avui, que ha estat molt interessant!
Hem mesclat la teoria amb un vídeo sobre Freud que es titula Freud, pasión secreta, molt interessant, i molt impactant (almenys a mi m’ha impactat molt, quan feien hipnosis a una dona amb paràlisi a les cames, o quan li ho feien a un noi amb una mena de tics nerviosos a les mans, però sobretot m’ha impactat molt la part en què parlaven del complex d’Edip; el complex d’Edip segons Freud és una situació on el nen s’enamora de la seva mare, tenint por alhora del seu pare, per por a que el castrés per estimar a la seva mare, en fi una cosa molt estranya, però real, encara que no ho podia creure. Quan parlaven d’aquesta mena de complexa, apareixia el cas d’un noi jove, que va matar al seu pare, perquè clar ell també estava enamorat de sa mare, difícil de creure, no? Jo m’he quedat morta.
Tinc ganes de continuar mirant el vídeo per veure de quina manera puc arribar a sorprendre’m perquè us ho asseguro, que m’he quedat com si estigués veient un porc volar pel cel!
Espero amb impaciència la següent classe per explicar-vos com continuen les teories del Sr. Freud.
A reveure!

Aquí teniu un video molt divertit de l'estimul i la resposta. Tracta d'una mare que intenta educar el seu fill a base de les teories de Watson i Paulov. Animeu-vos a mirar-lo, no se si és el video més adeqüat però és divertit!
Ara si, em despedeixo de tots vosaltres!

Ficant-nos una mica al dia...

Avui faig la meva primera entrada parlant de l'assignatura de fonaments de la psicologia. És una assignatura molt interessant, perquè estudies tota la història de la filosofia, psicòlegs, teories de psicòlegs famosos, bons investigadors... en fi tot un món! Em venen unes ganes bojes d'investigar quelcom però clar el temps és limitat i encara més els coneixements. Poc a poc.
Comencem a estudiar i ens anem trobant el Sr.James Watson, el Sr.Paulov, que investiguen i investiguen l'assosiació d'estímuls i respostes, que també investigarà la Sra.Mary Cover Jones (els anomeno, Sr./a perquè crec que es mereixen que els hi tractem, no m'atreviré a tutejar-los). També va sortir el tema de les fòbies, i va ser M.C.Jones la que ajudava a desfer-se de les fòbies a la gent que les patia a través de la desensibilització sistemàtica; que funciona creant passos progressius depenents els uns dels altres (ho hem fer a classe de pràctiques. Hem agafat el cas d'un nen de 7 anys que té por a pujar a un autocar, i hem hagut de crear un tractament adeqüat a ell, i sinserament és molt complicat, perquè no saps com anirà, si bé o malament, però la pràctica ha set molt interessant, perquè hem hagut de pensar per nosaltres mateixos i crear nosaltres el procés, no ens l'han donat fet). És tant interessant, a mi m'hauríen de fer un munt d'aquests tractaments perquè tinc 300 mil fòbies a animals diminuts i penso com he arribat a tenir-les, però en fi, no em fico a parlar d'aquest tema, perquè donaria per molt.
Més endavant, el Sr.Skinner afegí als estímuls i les respostes, també unes conseqüències! Així que per exemple si tinc bones conseqüències o dolentes serà depenent de la resposta que jo hagi donat d'un estímul (o això crec). Però més endavant, també tindrem organismes, que seran els que donaran una forta influència a les nostres respostes. En fi, que tenim estímuls, organismes, respostes i conseqüències. I això que fa dues setmanes, creia que el nostre comportament era el nostre comportament i punt. Vingut del no res.
M'estic fent un embolic, així que em ficaré a llegir una mica els apunts a veure si em torno a aclarar, i llavors us ho comento.
Em despedeixo del Sr.Watson, del Sr.Paulov, del Sr.Skinner i de la Sra.Jones, fins a una altra sessió de blog.

El blog de fonaments de psicologia

Sincerament, mai he creat un blog i no sé ben bé com va, així que intentaré aprendre varies coses dins aquesta assignatura. La primera a crear el blog, ja que consta part del treball que ens han demanat, i la segona a reflexionar sobre les classes que ens fa l’Ernest. Tot i que em serà complicat això del blog, crec que és una bona idea ja que gràcies a que podrem llegir les reflexions de tots els nostres companys, segur que ens ajuda a acabar d’aclarir-nos tots els dubtes que anirem tenint al llarg d’aquests anys... Així que mans a la feina, i tots a reflexionar i a escriure, que segur que ens vindrà bé!