Uno por ciento esquizofrenia...

Uno por ciento esquizofrenia, és el títol del documental-pel•lícula que varem veure dilluns a classe. Tots hem sentit a parlar de l’esquizofrènia, i és possible que molts de nosaltres coneguem algú que pateix aquesta malaltia. Però què en sabem d’ella? Què en podem dir?

Bojos, malalts del cap, són alguns dels mots amb els quals molta gent es refereix a un malalt d’esquizofrènia, però estimats amics meus, els que penseu això esteu molt equivocats. Són persones amb una malaltia mental, però no son ni bojos ni malalts del cap, de cap de les maneres!

Les paranoies, l’altra realitat, la dificultat de control de la pròpia voluntat, etc. tot això i més són obstacles per ells, són pors. Por a què els passa, por a la reacció dels altres.

Hauríem de valorar més la lluita d’aquestes persones cap a l’esquizofrènia. Això em recorda a una pel•lícula que vaig veure. Es deia Una mente maravillosa, i tracta la vida de John Nash, matemàtic que ha de fer els seus treballs de doctorat a Princeton. No assistex a les classes i viu per la única obsessió de trobar una idea genuïnament impressionant. Viu al marge del món social, viu intensament al món matemàtic, però aquest es troba afectat quan la seva ment el traeix i li fa veure un món que no existeix. Ell lluita per diferenciar les dues realitats, lluita per diferenciar els personatges reals i els imaginaris. No tan sols pateix ell tot això, també ho pateix la seva dona, amics, així podem veure que quan un pateix esquizofrènia afecta a tot al seu voltant, ja que és molt dur acceptar la malaltia mental d’algun estimat. Però encara que sigui dur, s’ha de fer costat.

Us animo a tots a mirar la pel•lícula si no la heu vist, a mi em va encantar. Us animo també a no tenir por de les coses que poden passar dins nostre, o dins de persones properes a nosaltres.


Aquí teniu el tràiler de Una mente maravillosa, per si algú de vosaltres en té curiositat…

Maslow, la piràmide de les necessitats, i els nens de l'estació de leningradsky

Maslow és un psicòleg humanista que calca les seves idees en la piràmide de les necessitats (les necessitats per Maslow, és tot allò que no es cobreix, que fa que la persona emmalalteixi o mori, és una necessitat). Però anem a on vull arribar.
La piràmide de les necessitats està composta per varis esglaons en els quals hi trobem; necessitats fisiològiques, necessitat de seguretat, l'estimació i la pertinencia, etc. Però tot això és teoria i més teoria, així que cadascú que investigui pel seu complte. Del que jo us vull parlar és del documental que hem mirat a classe Los niños de la estación leningradsky (us el recomano, de veritat, si teniu ocasió mireu-lo, es pot veure a través de youtube).
El documental, parla d'uns nens, petits, indefensos que vuiuen a Rússia. Però no viuen com qualsevol de nosaltres, no, viuen al carrer. Segur que us podeu arribar a imaginar una criatura visquent al carrer, però ara mira-ho a través de la piràmide de les necessitats de Maslow; aquests nens i nenes no tenen cap necessitat coberta!
Només es tenen els uns als altres, és potser l'única cosa que tenen.
Les mancances que pateixen aquests nens, els provoquen un caràcter descontrolat. Es fan grans més ràpid que qualsevol altre, perquè han de sobreviure sols, sense cap pare ni mare que els doni de menjar, que els compri roba, que els porti a l'escola... res d'això. Aquests nens es barallen al carrer per 4 barres de cola i 3 ampolles de vodka. L'única cosa que em podia preguntar mentre veia el documental és com les persones podem permetre això. Què fa un pare o una mare perquè el seu fill hagi de marxar del seu costat. El que fan ja ho sabem, però què els porta a fer aquestes coses? Algú té una raò lògica? Perquè jo per més que vulgui no puc. No en trobo cap. En fi, no sé si era ben be això el que volia arribar a explicar, però el mal humor que m'entra quan penso en les famílies d'aquestes criatures és superior a mi.
Espero que us mireu el documental! Segur que us agrada!

Els mecanismes de defensa d'Anna Freud!

Repressió, negació, projecció, racionalització, intel·lectualització, formació reactiva, regressió, desplaçament i sublimació. Interessants paraules, no? Però fins el dilluns no vaig saber que totes en conjunt tenien un gran significat; els mecanismes de defensa (d'Anna Freud, filla de Sigmund Freud).
Els mecanismes de defensa són dispositius interns que desenvolupa l'Ego per tal de manejar l'ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l'equilibri psíquic. Guau! Cada cop més interessant! Cada dia em sorprèn més del que som capaços de fer inconscientment, perquè, estic segura que tots nosaltres hem recorrit alguna vegada a un d'aquests nou mecanismes de defensa. Que sapigueu que el que digui que no, s'està enganyant una mica...
Ira, luxúria, gula, peresa, supèrbia, enveja i avaricia, els set pecats capitals. I estareu pensant, ara a què ve això? Donçs és la pràctica que hem realitzat a classe. Hem hagut d'agafar cadascun d'aquests estats i aplicar-los com a mecanisme de defensa, és a dir, a utilitzar de forma constructiva cadascun d'ells.
Així que m'en vaig a pensar una miqueta en tot això dels mecanismes de defensa, a veure què en puc aprendre. I sobretot, penseu-hi vosaltres a veure com utilitzeu per exemple, la peresa de forma constructiva... a mi em va ser difícil. Ànims i fins a un altra!!